Article aparegut el 22 de juny a cugat.cat
Són dies de convulsió, de canvi, de treball, de diàleg i de mobilització social.
És evident que alguna cosa es mou, hi ha una gran multitud que està en contra d’una sortida de la crisi en mans dels de sempre, que accentua les diferències socials i que vol acabar amb l’Estat del Benestar tal i com el coneixíem fins ara desde postulats neoliberals, no acceptables des d’una perspectiva europea de tradició socialdemòcrata (pel que fa a la concepció de l’estat). L’Europa Social no existeix, i primen els interessos dels poderosos. Dels Bancs, de les Agències de rating, dels inversors; dels especuladors, del capital (permeteu-me el vocabulari marxista).
La magnitud de la tragèdia es multiplica exponencialment quan els nous rics amb un creixement econòmic basat en el totxo, l’especulació creditícia dels bancs i caixes amb connivència dels Governs fa crack. Espanya i Catalunya estan en una crisi que no té una sortida fàcil. A més l’aposta i imposició a la resta d’Estats de la política econòmica europea pel laissez fer, laissez passer màxima important del liberalisme econòmic està acabant amb uns serveis bàsics i drets socials molt lluny de la mitjana europea.
Resultat: Revolta al carrer. És lògic i normal, si a més sumem un atur indecent i unes condicions laborals lamentables la gent s’ha de revoltar per nassos. I tenim la mostra en “els indignats” que han sortit al carrer perquè estan farts del sistema, de l’endogàmia institucional, del bipartidisme i de no arribar a final de mes. Es comencen a elaborar propostes concretes que haurem d’escoltar. Jo, em sento interpel·lat, i em comprometo a teixir canvis i iniciatives, i per això no entenc com alguns ens posen a tots al mateix sac. Sóm molts els que fa temps que lluitem per una altre sistema. Un de més social i just. I entenem que la nostra veu a les institucions és necessària per oposar-nos a les retallades que està duent a terme des d’una perspectiva ideològica (neoliberal), el Govern de la Generalitat; o oposant-nos a la retallada de drets socials que Zapatero ha dut a terme amb la reforma laboral o la reforma de les pensions. Els espais de resposta i alternativa, són al carrer però també a les institucions. S’ha de sumar i no restar. I el que va passar la setmana passada per quatre brètols intentant barrar el pas als diputats i diputades no sols resta, també divideix.
El diumenge, en canvi, es va demostrar que cada cop sóm més els que sortim al carrer i els que donem suport a una pol´tiica diferent. Cal responsabilitat i diàleg. Cal una altra sortida a la crisi. No s’hi val mirar a una altra banda, cal abordar el problema i les propostes. Cal deixar de banda els perjudicis. I cal respecte per aquells que des de les institucions també treballem pel bé comú. En definitiva, cal sumar i teixir aliances.
dimecres, 22 de juny del 2011
divendres, 3 de juny del 2011
Oposició constructiva, rigorosa i radical
Malgrat els resultats negatius, ICV-EuiA continuarà treballant per la ciutadania. Alhora demanarem una reflexió a la resta de partits per la poca participació i l’increment important del vot blanc i nul. Continuarem treballant perquè més gent ens faci confiança d’aquí quatre anys. Tenim temps i espai per recórrer.
En tant que coalició ICV-EUiA hem de fer una lectura negativa dels resultats: ICV-EuiA hem perdut 879 vots (hem baixat 3 punts percentuals) i un regidor. En aquest moment estem analitzant els resultats en tant que organització per tal de continuar treballant els propers 4 anys i anar a les properes eleccions municipals amb l’objectiu de crèixer i no perdre més representativitat. De motius n’hi ha molts, però hem d’acabar de posar fil a l’agulla per aconseguir saber el que no hem fet i el que hem fet malament.
Malgrat aquest escenari, ICV-EuiA vol agrair el 2.575 vots que ens han fet confiança. Són 2.575 raons per continuar treballant per un Sant Cugat més just i solidari; treballar per un Sant Cugat que no pateixi els efectes de les retallades del President Mas i 2.575 per continuar establint complicitats amb la ciutadania i intentar eixamplar el nostre espai polític i social. És evident que alguna cosa es mou arran de les mobilitzacions del 14 i 15 de maig. És evident que alguna cosa no estem fent bé i és evident que cal canviar el sistema polític a alguna cosa més que no una elecció, un xec en blanc cada 4 anys. ICV-EUiA estarem amatents i receptius a tots aquests moviments.
ICV-EUiA continuarem en la línia que hem fet fins ara d’oposició: constructiva en els temes de ciutat, rigorosa i radical contra les retallades i les possibles temptacions de fer servir el “rodet” de CiU. Un recordatori per CiU, el resultat és incontestable, però pensin que de 55.000 persones cridades a les urnes tenen el recolzament de gairebé 15.000. Hi ha una majoria “silenciosa” (o no) que no els recolzen i aquest és el repte; governar per tothom malgrat una majoria absoluta institucional àmplia. Hi ha 40.000 electors i electores que no els han fet confiança.
En tant que coalició ICV-EUiA hem de fer una lectura negativa dels resultats: ICV-EuiA hem perdut 879 vots (hem baixat 3 punts percentuals) i un regidor. En aquest moment estem analitzant els resultats en tant que organització per tal de continuar treballant els propers 4 anys i anar a les properes eleccions municipals amb l’objectiu de crèixer i no perdre més representativitat. De motius n’hi ha molts, però hem d’acabar de posar fil a l’agulla per aconseguir saber el que no hem fet i el que hem fet malament.
Malgrat aquest escenari, ICV-EuiA vol agrair el 2.575 vots que ens han fet confiança. Són 2.575 raons per continuar treballant per un Sant Cugat més just i solidari; treballar per un Sant Cugat que no pateixi els efectes de les retallades del President Mas i 2.575 per continuar establint complicitats amb la ciutadania i intentar eixamplar el nostre espai polític i social. És evident que alguna cosa es mou arran de les mobilitzacions del 14 i 15 de maig. És evident que alguna cosa no estem fent bé i és evident que cal canviar el sistema polític a alguna cosa més que no una elecció, un xec en blanc cada 4 anys. ICV-EUiA estarem amatents i receptius a tots aquests moviments.
ICV-EUiA continuarem en la línia que hem fet fins ara d’oposició: constructiva en els temes de ciutat, rigorosa i radical contra les retallades i les possibles temptacions de fer servir el “rodet” de CiU. Un recordatori per CiU, el resultat és incontestable, però pensin que de 55.000 persones cridades a les urnes tenen el recolzament de gairebé 15.000. Hi ha una majoria “silenciosa” (o no) que no els recolzen i aquest és el repte; governar per tothom malgrat una majoria absoluta institucional àmplia. Hi ha 40.000 electors i electores que no els han fet confiança.
dijous, 28 d’abril del 2011
A buenas horas
Aquesta setmana CiU va presentar les propostes d’ocupació i promoció econòmica. (Nou?)Impuls del SOM i suport als emprenedors. Doncs bé, té gràcia que després de 4 anys governant amb majoria absoluta no s’hagi fet res... la realitat és tossuda.
És tossuda perquè el Servei d’Ocupació Municipal s’ha desmantellat, passant de més de 20 persones a 6, no s’executa el pressupost i i el personal no dóna a l’abast (fins al punt que la gent de Sant Cugat se’n va al servei d’ocupació municipal de Rubí). Si realment volien impulsar el servei d’ocupació municipal podrien haver començat ja i no comprometre’s ara... La situació de crisi no és d’ara, fa 3 anys estem immersos en aquesta crisi, i la resposta de l’equip de govern ha estat: desmantellar el SOM i donar suport als nous emprenedors confiant en la iniciativa privada (ESADEcreàpolis, cambra de comerç...) i posar anuncis al Financial Times. Vull recordar que l’evolució de l’atur comença a ser preocupant, amb un increment en un miler de persones aquest últim any.
A ICV-EUiA creiem en el SOM (la nostra trajectòria ens avala) de sempre i ens hem cansat de reivindicar més recursos i denunciar el seu desmantellament; a part de creure en la iniciativa pública per tal de fer vivers per nous emprenedors i de cercar la concertació entre el teixit empresarial i educatiu de la ciutat. Aquest moment és complicat i cal una iniciativa i un lideratge municipal fort. El Govern de CiU ha estat al costat de l’empresa i no dels treballadors i treballadores que s’han quedat a l’atur. El SOM necessita un replantejament, recursos per tal de ser una eina útil. I cal apostar de forma clara per la millora de l’oferta de la FP a la nostra ciutat. No podem caure en el cofoisme de les dades comparades i s’han de posar tots els sentits perquè l’atur no continui augmentant i perquè qui ho desitgi pugui millorar les seves expectatives de feina. Malgrat les dades i l’autocomplaença convergent, durant el seu mandat hi hagut EROS a empreses de la ciutat i s’han tancat d’altres (SHARP, HP, DELPHI, SIEMENS...)
En qualsevol cas aprofito aquestes línies per demanar a la gent que es mobilitzi el proper diumenge 1 de maig, perquè la crisi no la paguin els de sempre (la classe treballadora) i denunciar les retallades del Govern de CiU en el sector públic.
És tossuda perquè el Servei d’Ocupació Municipal s’ha desmantellat, passant de més de 20 persones a 6, no s’executa el pressupost i i el personal no dóna a l’abast (fins al punt que la gent de Sant Cugat se’n va al servei d’ocupació municipal de Rubí). Si realment volien impulsar el servei d’ocupació municipal podrien haver començat ja i no comprometre’s ara... La situació de crisi no és d’ara, fa 3 anys estem immersos en aquesta crisi, i la resposta de l’equip de govern ha estat: desmantellar el SOM i donar suport als nous emprenedors confiant en la iniciativa privada (ESADEcreàpolis, cambra de comerç...) i posar anuncis al Financial Times. Vull recordar que l’evolució de l’atur comença a ser preocupant, amb un increment en un miler de persones aquest últim any.
A ICV-EUiA creiem en el SOM (la nostra trajectòria ens avala) de sempre i ens hem cansat de reivindicar més recursos i denunciar el seu desmantellament; a part de creure en la iniciativa pública per tal de fer vivers per nous emprenedors i de cercar la concertació entre el teixit empresarial i educatiu de la ciutat. Aquest moment és complicat i cal una iniciativa i un lideratge municipal fort. El Govern de CiU ha estat al costat de l’empresa i no dels treballadors i treballadores que s’han quedat a l’atur. El SOM necessita un replantejament, recursos per tal de ser una eina útil. I cal apostar de forma clara per la millora de l’oferta de la FP a la nostra ciutat. No podem caure en el cofoisme de les dades comparades i s’han de posar tots els sentits perquè l’atur no continui augmentant i perquè qui ho desitgi pugui millorar les seves expectatives de feina. Malgrat les dades i l’autocomplaença convergent, durant el seu mandat hi hagut EROS a empreses de la ciutat i s’han tancat d’altres (SHARP, HP, DELPHI, SIEMENS...)
En qualsevol cas aprofito aquestes línies per demanar a la gent que es mobilitzi el proper diumenge 1 de maig, perquè la crisi no la paguin els de sempre (la classe treballadora) i denunciar les retallades del Govern de CiU en el sector públic.
dilluns, 7 de març del 2011
Retallades
El Govern de CiU ha començat la legislatura amb el que ja avançàvem en campanya electoral: retallant l'encara dèbil Estat de Benestar i virant cap el model econòmic americà. Sinó, no s’entenen les primeres mesures (improvisades i antisocials) que estan prenent des del Govern.
Mentre suprimeixen l’impost de successions o pacten amb el govern central la privatització de les Caixes amb diners públics, retallen a tort i a dret els drets a aquelles persones que més necessiten el suport de les administracions. Les primeres retallades anunciades han estat en educació mentre es continuen subvencionant escoles d'elit que segreguen per motiu de sexe, la sanitat pública on sense complexes el nou Conseller aposta per les Mútues privades, aturant els projectes de transport públic mentre posen en marxa tota la maquinària per acabar el 4rt Cinturó, suprimint les ajudes per famílies monoparentals, amb fills menors de 3 anys o pujant les taxes per estudiants universitaris.
ICV-EuiA considerem que en un moment com aquest el que hem de fer és estar al costat dels que més pateixen la crisi, sense carregar (encara més) a aquesta part de la població amb les mesures d'austeritat que també nosaltres defensem . Cal que la sortida de la crisi no suposi més desigualtats. Els que més tenen han de contribuir més, els que més han guanyat s’han de sacrificar més. Per reduir el dèficit cal augmentar els ingressos amb una reforma fiscal per tal que pagui més qui més té i més guanya.
A Sant Cugat el 22 de maig també haurem de decidir si volem un Govern que lluiti pels més desfavorits o un govern que retalli més drets socials. ICV-EuiA no es resigna i vol ser clau per garantir una sortida socialment justa d’aquesta crisi.
Mentre suprimeixen l’impost de successions o pacten amb el govern central la privatització de les Caixes amb diners públics, retallen a tort i a dret els drets a aquelles persones que més necessiten el suport de les administracions. Les primeres retallades anunciades han estat en educació mentre es continuen subvencionant escoles d'elit que segreguen per motiu de sexe, la sanitat pública on sense complexes el nou Conseller aposta per les Mútues privades, aturant els projectes de transport públic mentre posen en marxa tota la maquinària per acabar el 4rt Cinturó, suprimint les ajudes per famílies monoparentals, amb fills menors de 3 anys o pujant les taxes per estudiants universitaris.
ICV-EuiA considerem que en un moment com aquest el que hem de fer és estar al costat dels que més pateixen la crisi, sense carregar (encara més) a aquesta part de la població amb les mesures d'austeritat que també nosaltres defensem . Cal que la sortida de la crisi no suposi més desigualtats. Els que més tenen han de contribuir més, els que més han guanyat s’han de sacrificar més. Per reduir el dèficit cal augmentar els ingressos amb una reforma fiscal per tal que pagui més qui més té i més guanya.
A Sant Cugat el 22 de maig també haurem de decidir si volem un Govern que lluiti pels més desfavorits o un govern que retalli més drets socials. ICV-EuiA no es resigna i vol ser clau per garantir una sortida socialment justa d’aquesta crisi.
dimarts, 15 de febrer del 2011
Fer oposició no és fàcil
Fer oposició no és fàcil; no ho és perquè la nostra feina té poca projecció i perquè és complicat que les propostes dels tres regidors d’ICV-EUiA siguin recollides per la majoria absoluta de CiU. Malgrat l’aritmètica, ICV-EUiA, amb una acció responsable i valenta ha pogut impulsar múltiples iniciatives que han estat aprovades.
No perquè el Govern Municipal hagi adoptat el programa ecosocialista, sinó perquè ICV-EUiA ha treballat des de la responsabilitat i el sentit comú per tal d’incloure propostes pel bé de la majoria de la ciutadania. La targeta de transport gratuït pels infants i pels aturats i aturades sense subsidi, acompanyar els treballadors i treballadores víctimes de pràctiques empresarials negatives, millorar les línies d’autobús i incrementar-les són exemples de propostes que ICV-EUiA ha portat al Ple i s’han pogut aprovar. Una acció municipal responsable, útil.
També hem estat valents a l’hora de defensar les nostres conviccions, com ara en l’oposició a la construcció de la ronda sud i a la modificació del Pla General Metropolità al sector de la Torre Negra. Creiem fermament que es poden ampliar els límits de la Torre Negra i amb un estudi que contempli el transport públic d’una forma actual i moderna podem desafectar la ronda sud. No serà fàcil però és possible, gràcies també a la Declaració de Collserola com a Parc Natural.
Valents també en explorar noves formes de fer oposició amb un acord de pressupost que ha incrementat en més d’un 30% les polítiques socials, essencials en temps de crisi.
Hem estat radicals, amb una radicalitat entesa com a defensa ferma i contundent dels drets socials (en perill davant l’onada neoliberal) i confrontant amb aquells que utilitzen la seguretat i la nova ciutadania malgrat això pugui trencar la cohesió socials.
Hem demostrat doncs que som una força ÚTIL perquè responem als anhels quotidians de la gent, RESPONSABLE perquè no ens fa res arribar a acords que són beneficiosos per la ciutat, VALENTA perquè no ens tremolen les cames al defensar el que creiem i RADICAL en la defensa dels drets socials i mediambientals.
No perquè el Govern Municipal hagi adoptat el programa ecosocialista, sinó perquè ICV-EUiA ha treballat des de la responsabilitat i el sentit comú per tal d’incloure propostes pel bé de la majoria de la ciutadania. La targeta de transport gratuït pels infants i pels aturats i aturades sense subsidi, acompanyar els treballadors i treballadores víctimes de pràctiques empresarials negatives, millorar les línies d’autobús i incrementar-les són exemples de propostes que ICV-EUiA ha portat al Ple i s’han pogut aprovar. Una acció municipal responsable, útil.
També hem estat valents a l’hora de defensar les nostres conviccions, com ara en l’oposició a la construcció de la ronda sud i a la modificació del Pla General Metropolità al sector de la Torre Negra. Creiem fermament que es poden ampliar els límits de la Torre Negra i amb un estudi que contempli el transport públic d’una forma actual i moderna podem desafectar la ronda sud. No serà fàcil però és possible, gràcies també a la Declaració de Collserola com a Parc Natural.
Valents també en explorar noves formes de fer oposició amb un acord de pressupost que ha incrementat en més d’un 30% les polítiques socials, essencials en temps de crisi.
Hem estat radicals, amb una radicalitat entesa com a defensa ferma i contundent dels drets socials (en perill davant l’onada neoliberal) i confrontant amb aquells que utilitzen la seguretat i la nova ciutadania malgrat això pugui trencar la cohesió socials.
Hem demostrat doncs que som una força ÚTIL perquè responem als anhels quotidians de la gent, RESPONSABLE perquè no ens fa res arribar a acords que són beneficiosos per la ciutat, VALENTA perquè no ens tremolen les cames al defensar el que creiem i RADICAL en la defensa dels drets socials i mediambientals.
dimarts, 1 de febrer del 2011
Per la conviència i la tolerància
Soc conscient que no existeixen receptes màgiques per curar el racisme i la xenofòbia. Aquesta lacra que en un moment tant dur com l’actual, sobretot per a la gent amb pocs recursos, s’està extenent a la nostra societat esta aprofitant el moment per sembrar propostes d’odi i per atiar els instints més baixos.
És en aquest sentit que la setmana passada vaig enviar una carta a partits i entitats de la ciutat. Cal que sense fer-los gaire publicitat manifestem el màxim de gent possible el nostre posicionament contrari als seus postulats, creiem en la necesitat de crear un espai d'unitat política i social que ajudi a difondre arguments contra el racisme i el feixisme. Ens cal un compromís públic per tal de fugir de l'estigmatització dels col·lectius de persones en funció del seu origen, ètnia, cultura o religió; per acabar amb l'associació que es fa entre immigrants i delinqüència; així com per condemnar de forma immediata qualsevol brot o acció de racisme i xenofòbia que es pugui dur a terme a les nostra ciutat.
Tanmateix, aprofitem aquestes línies per demanar a la resta de forces polítiques del consistori (i de les de fora) consensuar un acord preelectoral per tal de no parlar de la immigració des del racisme i la xenofòbia i sí des del terreny de la ciutadania, drets, deures i les polítiques socials.
No podem tolerar que la nostra societat pateixi atacs dels intolerants i aquells que atien el foc de l’odi vers el diferent.
És en aquest sentit que la setmana passada vaig enviar una carta a partits i entitats de la ciutat. Cal que sense fer-los gaire publicitat manifestem el màxim de gent possible el nostre posicionament contrari als seus postulats, creiem en la necesitat de crear un espai d'unitat política i social que ajudi a difondre arguments contra el racisme i el feixisme. Ens cal un compromís públic per tal de fugir de l'estigmatització dels col·lectius de persones en funció del seu origen, ètnia, cultura o religió; per acabar amb l'associació que es fa entre immigrants i delinqüència; així com per condemnar de forma immediata qualsevol brot o acció de racisme i xenofòbia que es pugui dur a terme a les nostra ciutat.
Tanmateix, aprofitem aquestes línies per demanar a la resta de forces polítiques del consistori (i de les de fora) consensuar un acord preelectoral per tal de no parlar de la immigració des del racisme i la xenofòbia i sí des del terreny de la ciutadania, drets, deures i les polítiques socials.
No podem tolerar que la nostra societat pateixi atacs dels intolerants i aquells que atien el foc de l’odi vers el diferent.
dijous, 13 de gener del 2011
Nou any, alcaldessa nova
El curs polític es reprén així, amb en Lluís Recoder al Govern de la Generalitat com a Conseller de Territori i Sostenibilitat. Recoder ha marxat de forma legítima, però sense complir aquella promesa electoral del 2007 del 100% Sant Cugat. Entenc que la seva vocació de servei públic al
país l’ha portat a altres instàncies, però l’alcalde es debia als seus i les seves votants.
En qualsevol cas, s’ha obert una nova etapa a la política municipal santcugatenca. Una etapa marcada per noves cares, noves formes i s’acosta una campanya electoral en que, probablement, totes les cares visibles seran noves.
Així, vull demanar-li a la nova alcaldessa diàleg i voluntat d’arribar acords. Que sigui així i no siguin desitjos i paraules buides de contingut. Els reptes de ciutat són molts: Torre Negra, els nous creixements, la crisi... massa reptes per no buscar acords. ICV-EUiA estarà amb la mà estesa per tal d’arribar a acords importants i de ciutat.
Tanmateix, vull demanar-li que la conciliació laboral no sigui una alquimia, que sigui una realitat i que aconsgueixi que l’activitat política a Sant Cugat sigui racional en els temps.
Esperem que el nou càrrec no canvii el tarannà personal de Mercè Conesa, que tingui sort i encerts.
país l’ha portat a altres instàncies, però l’alcalde es debia als seus i les seves votants.
En qualsevol cas, s’ha obert una nova etapa a la política municipal santcugatenca. Una etapa marcada per noves cares, noves formes i s’acosta una campanya electoral en que, probablement, totes les cares visibles seran noves.
Així, vull demanar-li a la nova alcaldessa diàleg i voluntat d’arribar acords. Que sigui així i no siguin desitjos i paraules buides de contingut. Els reptes de ciutat són molts: Torre Negra, els nous creixements, la crisi... massa reptes per no buscar acords. ICV-EUiA estarà amb la mà estesa per tal d’arribar a acords importants i de ciutat.
Tanmateix, vull demanar-li que la conciliació laboral no sigui una alquimia, que sigui una realitat i que aconsgueixi que l’activitat política a Sant Cugat sigui racional en els temps.
Esperem que el nou càrrec no canvii el tarannà personal de Mercè Conesa, que tingui sort i encerts.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)