dilluns, 13 de desembre del 2010

Reflexions postelectorals

Els resultats electorals han dibuixat un escenari polític diferent. Un escenari on la dreta ha guanyat pes (no només CiU, també el PP) i governarà el país. Es veia venir. La incapacitat de comunicació, lideratge i de construcció d’un relat homogeni del govern d’esquerres, així com la crisi, han provocat una victòria clara de CiU.

L’esquerra global, i la catalana en particular, ha d’obrir un període de reflexió de com assumir els resultats, com donar resposta a la crisi liderant la corrent ideològica majoritària (a Sant Cugat i Catalunya; recordem que un 50% de la població es considera de centre esquerra). Cal que trobem camins paral·lels de tot de l’espai de l’esquerra que conflueixin al mateix punt. Cal arribar a un punt de trobada, on l’esquerra sigui capaç de trobar un relat i una sortida social a la crisi davant de la piconadora neoliberal.

És el moment d’estar a l’alçada de les circumstàncies; ICV ja ha fet els deures; té una proposta clara, equitativa, ecològica i ètica. Però també, ha de fer una reflexió de com eixamplar el seu espai polític.

Des d’un punt de vista local, ara (com sempre) buscarem aquests espais per tal de donar una resposta social i ecològica al context actual; buscant espais de confluència amb altres forces politiques, cíviques i socials que vulguin. El moment s’ho mereix i calen respostes sense cotilles.

dimarts, 9 de novembre del 2010

El canvi rebel, en verd esperança, per un Sant Cugat 3.0

Ja sé que tard, però us passo el discurs de presentació d'aquí el servidor com a Cap de llista.

Sóc fill de Sant Boi i de família treballadora i això marca el caràcter. Vaig estudiar a l’Autònoma i això em va fer conèixer Sant Cugat i la seva ideosincràsia.

Em vaig fartar de veure el Nuñez, el Pujol, el Maragall, la bola de Cristal i els Goonies a la TV. Crescut amb el Barça de Cruyff i ara gaudint del Barça de Guardiola, de la filosofia que tothom té alguna cosa a aportar. De superar el victimisme. Superar el derrotisme històric. Del victimisme a la il·lusió.

No sóc membre de cap generació X, ni Y, ni vaig córrer davant dels grisos.

Però sóc la generació forever young, sempre temporals, sempre mileuristes i sempre precaris. Vivim per primer cop pitjor que els nostres pares. Diuen que som la generació passota, que només pensem en anar de festa i no ens interessa lo públic.

Però que s’ha mobilitzat en contra de la guerra, o va anar a treure chapapote a les costes gallegues ,contra la sentència de l’Estatut massivament.

Les mobilitzacions han canviat, les organitzacions han canviat, les persones han canviat. Estem en una societat individualista, que només es preocupa del dia a dia. Ens hem d’adaptar i connectar amb aquesta nova situació. No estar al marge. El gran repte és assumir això i treballar per canviar-ho

Una generació que ha viscut la revolució tecnològica, la generació que ha vist en poc temps el canvi de la postal al mail, del telèfon fixe al mòbil, de l’enciclopèdia catalana al google i de l’olivetti al mac. De la democratització de la informació i el perill de la desinformació. Vivim en el canvi constant, les reunions, les xarxes socials, el facebook, el twitter. De l’1.0 al 2.0.

He decidit ser actiu i proactiu, deixar de sentir que les coses passin al meu voltant sense incidir-hi. I com jo, molts membres de la meva generació. Volem deixar de ser hereus de totes les revolucions i canvis. Volem ser els protagonistes del salt al següent nivell. Canvi d’actitud, de la revolució en les organitzacions i les institucions. Un canvi que aproparà les decisions a la ciutadania. Fugint dels tacticismes i donant solucions a la ciutadania.

Que hem fet?

• Pactar el Pressupost 2009:
o 700.000 euros en polítiques socials i d’ocupació
o línies de bus noves per la Floresta
o El Casino de la Floresta
• Mesa per la Cohesió i la reactivació econòmica
• Camins escolars segurs
• Consell per la seguretat i la convivència
• Garantir el transport gratuit pels aturats i aturades sense subsidi i pels menors de 12 anys
• Consell dels infants

Repensar Sant Cugat

ICV de moment amb el treball de les diferents sessions del Repensem Sant cugat han sortit vàries propostes que planifiquen la ciutat, que farà que ICV-EuiA estigui al costat dels que més ho necessiten, amb polítiques ecològiques de veritat.

De moment hem fet 4 sessions de Repensem Sant Cugat; d’ocupació, ensenyament, habitatge i cultura. Amb la voluntat de treballar les propostes que la ciutat necessita i que conformaran una proposta TRANSFORMADORA.

Estem treballant per fer el millor programa electoral possible, des del coneixement de la realitat nostra, la que hem promogut a altres indrets i el coneixement teòric. El Repensem Sant cugat va poc a poc refermant-se com un procés polític i programàtic que serà alternatiu al model de Recoder i Unió.

Per tant, volem una ciutat, on la cultura de base serà el motor de la cultura municipal, la cultura no pot ser només institucional; amb una política d’habitatge on potenciarem el lloguer i estudiarem fórmules alternatives com la cessió d’ús, amb una planificació i potenciació de l’ensenyament públic per sobre d’altres fórmules i on la promoció econòmica municipal serà la protagonista, amb plans d’ocupació, serveis municipals d’ocupació útils i eficients i una promoció econòmica on l’ajuntament sigui l’actor principal i no subsidiari, lligant l’educació al treball, enfortint la FP. Dibuixarem una ciutat on tothom se senti còmode. Una ciutat on els joves tinguin espais on expressar les seves inquietuds i la gent gran tingui espais dignes. Una ciutat on el manteniment i el transport públic sigui capdavanter. Propostes que continuarem treballant.

Una ciutat que integri els districtes sense diferències i es tracti a qualsevol ciutadà o ciutadana sigui del territori que sigui. El progrés ha de ser el leitmotiv diari també dels districtes. No podem tenir un Sant Cugat a dues velocitats.



El valor del canvi a Valldoreix

Exemple del que podem fer en un govern on la coalició és clau és aquí, a Valldoreix. Quan vam arribar no hi havia res. Era una administració que només tramitava llicències per construir xalets. Avui a Valldoreix, hi ha en marxa un Consell de la Vila, participatiu on es codecideixen els projectes de Vila, hi ha un transport públic que funciona, una oferta cultural arriscada on les entitats són les protagonistes, mercadet els dissabtes o està en marxa el projecte de centralitat on entre d’altres coses tindrem habitatge públic. Increïble, no? Doncs això ha estat gràcies a un govern d’esquerres, amb presència d’ICV-EuiA (també PSC, ERC i els veïns progressistes) i el Pau Alonso ara i el Josep Casdellà abans.

Tots aquests canvis no els podem fer sols. Els hem de fer amb companys de viatge. Però vull deixar una cosa clara avui: la garantia que aquest canvi fructifiqui és que la coalició ICV-EUiA sigui forta. som l’única garantia que es puguin fer polítiques d’esquerres i ecologistes a Sant Cugat.

Vull apel·lar a tots aquells que se sentin rebels (rebels pacífics s’entén). Rebels de la classe dominant, de l’stablishment santcugatenc. El vot realment diferent, el vot del canvi, el vot de l’inconformisme. El vot del canvi rebel. Del canvi imperfecte, dels qui no ens agrada la ciutat perfecte (entre cometes) que ens han fet creure que és Sant Cugat. Vull una ciutat on les persones siguin les protagonistes, que puguem agafar el bus sense por a arribar tard als llocs, que tothom tingui dret al seu projecte vital, a millorar les seves condicions d’ocupabilitat , o els serveis públics siguin prioritaris , on puguis passejar per unatorre negra dins del Parc Natural de Collserola.

La rebel·lia contra les retallades socials, contra les obvietats d’un Estat del Benestar. La rebel·lia ens ha de dur a mobilitzar-nos també el dia 29. Serem molts i moltes rebels el dia 29.

Vull un Sant Cugat 3.0

El Sant Cugat 3.0 que passa de nivell, que és proper i en xarxa. I això només ho podem aconseguir nosaltres. Pugeu al nostre tren i acompanyeu-me en aquest viatge apassionant.

dimarts, 2 de novembre del 2010

De subterfugis, consensos i diferències legítimes.

Us faig a mans de la intervenció del Grup ICV-EUiA al Ple d'aquest matí sobre la Modificació del PGM al sector de la Torre Negra, que ha significat un canvi de posició al respecte.

Molt bon dia a tothom. Avui és d’aquells dies que s’imposen no se sap ben bé quins criteris per sobre dels criteris lògics, justos i ecològics. Avui l’equip de Govern ens porta la MPGM en el Sector de Torre Negra des de zero. Aquest procés ha estat llarg, amb diferents conflictes, sentències, recursos a diferents Tribunals... En fi un procés jurídicament complex i difícil. En aquest Ple ha primat l’interès general per sobre de l’interès particular. El territori i la preservació ecològica, per sobre del ciment, l’urbanització, el creixement il·limitat i el totxo. Avui no dic que hagin canviat les prioritats, però sí sembla que hi ha qui ha perdut una batalla. Avui l’interès general i la preservació perden protagonisme, deixen de ser prioritat.

Avui portem a aprovació una Modificació de Pla Gneral Metropolità poc valenta, gens agosarada i conservadora. Una Modificació a la defensiva. Una Modificació que no és del seu temps. Avui tenim eines per anar més enllà. Tenim un Parc Natural a Collserola (una bona notícia per tothom) i tenim un Pla Territorial Metropolità de Barcelona aprovat, dues circumstàncies que faciliten la protecció de la Torre Negra (i Can Busquets, els hi recordo) i que faciliten replantejar-se els límits, els espais i l’entorn de protecció. Avui és una modificació per donar compliment a una sentència... O potser és una modificació que es porta avui per interessos electorals? Potser sí. El calendari és capritxós... no troben?

Qüestions tècniques i feixugues: ens agradaria que s’esperés a l’informe de sostenibilitat ambiental obligatori del Departament de Medi Ambient que faria referència a la nova realitat legislativa (Parc natural, PTMB) i garantiria l’efectiu exercici de participació ciutadana en el tràmit de participació pública. Nosaltres els hi vam demanar una moratòria per portar-ho ple, fins que no tinguéssim aquest document. Vostès no han volgut... Llàstima.

Sobre el tema que fins i tot ha provocat un punt de debat declaratiu fa una estona: La Ronda Sud. Vostès ja sabien que per nosaltres era un tema capdal des de feia mesos. Que amb aquest tema vostès haurien d’haver fet un esforç per aglutinar els màxims de consensos. No ens han buscat, no han volgut buscar l’acord. Els hi he de dir que m’estranya i els hi dic de debò. No fa per vostès. Però amb aquest tema han estat inflexibles. Vostès creuen o afirmen i confirmen que la Ronda s’ha de fer (segons la sentència) i s’ha de fer com vostès diuen. Doncs nosaltres interpretem que la sentència no diu que s’hagi de fer, ni òbviament que s’hagi de fer així. Al 2003, en el primer procés vam aprovar un document que constava de 6 traçats. Evidentm,ent, el jutge el que ens ha dit és: 6 traçats no. Prenguin una decisió, i si “la ronda sur sólo será objeto de desarrollo si los estudios de movilidad, planeamiento y medio ambiente avalan su necesidad y viabilidad” i aquí és on no ens posarem d’acord. Entenem que l’informe de mobilitat no justifica per ell mateix la construcció d’aquesta Ronda.. L’estudi de mobilitat de Mcrit només argumenta la necessitat de la construcció de la Ronda Sud des de la perspectiva del creixement del vehicle privat a la ciutat, sense fer cap previsió que paral.lelament ha de crèixer també el transport públic. Clar que també fa referència a un Pla Mobilitat Urbana que estaríem encantats de conèixer. Segons els informes tècnics i la memòria el que es posa de manifest és que el que necessita la zona és un carril d’anada i un de tornada, i sempre en un escenari en que en hores punta no hi ha cap via que arribi a la seva màxima capacitat. Seriem disconformes doncs a l’alternativa assenyalada. La construcció de la Ronda Sud trencaria l’harmonia amb el paisatge. Es trencaria una “llengua natural d’entrada a Sant Cugat”. Tanmateix, trencaria la cohesió entre l’àrea del centre Borja i la Torre Negra en l’àmbit del Torrent de Llaceres, àmbit d’altra banda amb una riquesa i fragilitat ambiental important que posa en dubte una actuació constructiva d’aquesta envergadura.

En conclusió: Vostès han portat a aprovació una Modificació del pla General Metropolità poc valenta, poc agosarada. Vostès han preferit, sota el subrterfugi del compliment d’una sentència, no anar més enllà, no augmentar els límits dels espais d’especial protecció; no aprofitar el nou context. Amb la sensació agredolça que el calendari electoral marca la Torre Negra, tema tan important per la ciutat que durant anys ha mantingut el consens dels Partits d’aquest consistori que avui, ICV-EUiA no té més remei que trencar. Avui ICV-EUiA no sortirà a la foto. Avui ICV vol sortir a la foto de la coherència i de l’honestedat d’haver defensat avui, ahir i segur demà el que considera just i en aquest cas, més adient per tancar la ciutat i protegir aquest espai, aquest espai tant important i simbòlicament tant significatiu. Algú no ens ha volgut trobar. Algú ha preferit tirar pel dret. Avui, algú, perd part del suposat pedegree ecologista. Cadascú és responsable dels seus posicionaments i avui l’equip de govern ha intentat un “trágala”. ICV no només no farà el trágala, sinó que treballarà per presentar les alegacions que calguin per demostrar que la ronda sud no cal i que es pot anar més enllà.

Avui ICV-Euia s’absté i no dóna suport a aquesta modificació de Pla General.

divendres, 1 d’octubre del 2010

Sobre falses complicitats i la protecció natural

Quan a ICV-EUiA parlem del tancament de ciutat ho fem pensant en la necessitat de limitar el creixement urbanístic desproporcionat per tal de donar protecció a l'entorn de la ciutat. En aquest tema sovint trobem complicitats inesperades, com va semblar en CiU amb els pactes del nou creixement o directament amb Recoder quan el sentim donar conferències sobre canvi climàtic i protecció natural. Però no ens deixem enganyar, l'ecologisme de powerpoint o les bones intencions no són suficients per protegir Torre Negra o Can Busquets.

Ens els útims mesos l'equip de govern municipal ens ha tornat a donar proves que estem sols defensant del tancament de la ciutat, i enlloc d'apostar per l'eliminació del traçat de la Ronda Sud ens proposen unes opcions que posen en perill la protecció del sector del torrent de Llaceres.

Així és com Recoder vol protegir Torre Negra? Amb un viaducte per sobre el torrent, o pitjor, desviant el torrent? Des d'ICV-EUiA ho tenim clar, desencallem el Pla de Mobilitat, apostem pel transport públic, desprogramem la Ronda Sud, i en definitiva, protegim el territori.

dijous, 23 de setembre del 2010

CANVI REBEL X UN SANT CUGAT 3.0

[extracte del final del discurs, demà tot sencer]

Vull apel·lar a tots aquells que se sentin rebels (rebels pacífics s’entén). Rebels de la classe dominant, de l’stablishment santcugatenc. El vot realment diferent, el vot del canvi, el vot de l’inconformisme. El vot del canvi rebel. Del canvi imperfecte, dels qui no ens agrada la ciutat perfecte (entre cometes) que ens han fet creure que és Sant Cugat. Vull una ciutat on les persones siguin les protagonistes.

[...]

Vull un Sant Cugat 3.0.

El Sant Cugat 3.0 que passa de nivell, un Sant Cugat en xarxa i proper. I això només ho podem aconseguir nosaltres. Pugeu al nostre tren i acompanyeu-me en aquest viatge apassionant.

dimarts, 21 de setembre del 2010

I QUÉ MÉS…


ICV-EUiA i ERC van presentar una moció conjunta per tal de donar suport a la vaga general del 29 de setembre. CiU, ha preferit mirar a una altra banda i canviar el focus, focalitzar la responsabilitat en els treballadors i treballadores i no els retalls dels quals són còmplices al Congrés dels Diputats.

Aquesta vaga és el resultat de la retallada social més important en els anys de democràcia i hi ha diversos responsables. Els governs espanyols (del PP i del PSOE) que amb unes polítiques fiscals errónies i gens progressives, i mesures electoralistes com els 400 euros, en aquest cas de l’executiu de Zapatero, han liquidat tot el coixí per fer quadrar els números.

Ara com a resposta a solucionar els problemes espanyols, més una crisi financera internacional; les institucions europees i financeres internacionals han fet plegar-se a Zapatero als postulats neoliberals d’afebliment de l’Estat del Benestar.

La qüestió és que ha abordat una reforma laboral que significa una retallada en drets laborals abaratint l'acomiadament, criminalitzant l'aturat i donant barra lliure a l’empresari a despatxar a qui vulgui quan vulgui, sempre i quan prevegui pèrdues a mig termini. Ara vol abordar la reforma del sistema de pensions. La manca de mesures efectives per sortir de la crisi des d'una perspectiva d'esquerres, justa i solidària són patents. El Govern ha preferit doblegar-se als postulats neoliberals a ser agosarat i fer propostes des d'una perspectiva solidària.

I totes aquestes mesures, de retall, d’afebliment de l’Estat del Benestar, han estat fetes amb la complicitat i vot (actiu i/o passiu) de CiU. Aquells que quan es graven des de la Generalitat de Catalunya a les rendes de més de 120.000 euros anual, a les classes populars diuen, s’oposen. O quan es presenta una moció donant suport a la vaga general "respecten el Dret (constitucional) a Vaga", només faltaria....

Les mesures estatals per sortir de la crisi haurien d'estar encaminades a assolir una política fiscal realment progressiva, que paguin els que més tenen, on les grans fortunes paguin els impostos que els pertoca i siguin corresponsables de la sortida de la crisi, la persecució del frau fiscal i l'afloriment del diner negre saerien altres mesures. I a l'hora d'estalviar, potser caldria fer un exercici de realisme i reduir de forma molt significativa el pressupost en defensa, per exemple. Hi ha una perspectiva d’esquerres per sortir de la crisi.

La pujada de l’IVA, jubilació als 67, reforma laboral... ara, als bancs sí que els ajudem a sortir de la crisi sense demanar res a canvi. És per això que nosaltres donem suport a la vaga, perquè són mesures que ens fan anar diversos passos enrera en la consolidació del (dèbil) estat del benestar estatal; és una qüestió de justícia. No evolucionem, involucionem. Contra els retalls, els Drets i l’executiu de Zapatero rectifiqui, nosaltres sortirem al carrer i farem vaga. Perquè serem majoria al carrer, el 29 Setembre Vaga

dimecres, 1 de setembre del 2010

NOU CURS, VELLS TEMES

És evident que el nou curs polític ha començat amb força i amb una preocupació: quan seran les eleccions al Parlament? No crec que hagi de ser un problema dir quan són les eleccions; a més, és per aquests temes que la desafecció de la Ciutadania augmenta dia a dia. S’han de fer eleccions? Sí; Doncs diguem el dia i acabem amb aquesta situació ridícula.

Pel que fa a la situació política santcugatenca, tenim un alcalde en espiral parlamentària i que vol ser Conseller sense relleu que hagi estat anunciat públicament; raó per la qual el lideratge del dia a dia de l’Ajuntament es pot veure afectat.

Tindrem a sobre la taula temes com el traçat de la Ronda Sud (no cal que us digui que ICV-EUiA estarem en contra de la proposta de l’equip de Govern), el Pla d’equipaments que encara està pendent... Temes recurrents com els serveis als nous barris i com els omplim de vida, la mancança d‘habitatge assequible i la gestió millorable de PROMUSA. Les polítiques de promoció econòmica només enfocades a les empreses, sense tenir en compte als treballadors i treballadores que es queden a l’atur... La llista és llarga i haurem de posar fil a l’agulla.

Per últim vull posar èmfasi en dues dates que venen de manera imminent i que tindran el seu post: La Diada Nacional i la Vaga General. La Diada, pel que significarà després d’una mobilització històrica el 10 de juliol (jo no he oblidat aquell dia el que va demanar la ciutadania) i la Vaga General perquè hem de sortir al carrer per dir que ja n’hi ha prou!

dilluns, 5 de juliol del 2010

DONCS SÍ, EM PRESENTO.

A l’últim Plenari vaig fer pública la meva intenció de presentar-me a les eleccions primàries d’ICV a cap de llista a les eleccions municipals de 2011.

Com ja sabeu sóc regidor des de 2007 i portaveu des de finals de 2009 i us he de dir que he après molt d’aquests 3 anys i que m’he sentit molt a gust en el paper de portaveu. Un paper difícil d’interpretar després del llistó alt, molt alt, que ha deixat el Xavier Boix.

En qualsevol cas, em presento a les eleccions primàries amb l’objectiu d'impulsar un canvi que faci possible la realització de polítiques d’esquerres a Sant Cugat.

En aquests moments de desafecció política, avui més que mai, cal una altra manera de fer política. Més espontània, més natural, i poc gesticuladora. Una manera de fer política que a ICV sempre hem reclamat i la única que em sento còmode realitzant.En definitiva un canvi per apropar la política a la gent.

Entenc que el projecte polític d’ICV és el més adequat per liderar el canvi a Sant Cugat. Un projecte polític que vol un Sant Cugat amb responsabilitat de futur, que tingui en compte que el creixement no pot ser il·limitat, un Sant Cugat just i solidari, verd i sostenible. Som la força política que, amb les nostres propostes, podem ser centrals a Sant Cugat, un paper que hem demostrant liderant l'oposició municipal els últims tres anys. I tenim una organització capaç de fer un gran esforç d'obertura, com estem fent en el procés “Repensem Sant Cugat” elaborant un programa de forma participativa i sumant noves sinèrgies.

Em presento perquè estic fart que la gent jove marxi de Sant Cugat amb un parc d’habitatges buits brutal, fart que es generin necessitats d’una mala planificació (ESADE-Ronda Sud), fart que s’ofegui al petit comerç i de veure com som la ciutat que fa més despesa d’aigua de tota l’Àrea metropolitana, i que a sobre ens en vanagloriem.... Estic cansat d’una oferta cultural elitista i d’una gestió pública que amaga postulats neoliberals.

Sabeu que no sóc amant dels grans discursos i els que em coneixen saben que vaig al gra. Si voleu que sigui jo el vostre cap de llista us demano el vostre suport i la vostra confiança per liderar el canvi a Sant Cugat.

Estic convençut que amb el canvi ningú serà més valent que nosaltres.

dijous, 1 de juliol del 2010

NOU BLOG, I VAN...

Una vegada més intento començar l'aventura d'obrirme un blog. No sóc gaire disciplinat, però ho intentaré. També us informo que intentaré que no sigui un blog prefabricat, ni monotematic i que intentaré escriure de tots els temes que m'interessen més enllà de la política.

És evident que la política tindrà un paper important, però hi ha més coses a la vida... Així que espero que aquesta petita finestra on veure i conèixer els meus pensaments us ajudi a conèixer-me millor i aprendre alguna coseta, que sempre va bé.

Espero que sigui un nou espai de debat en el que l'intercanvi d'idees sigui profotós per tothom.