#19J: Indignar-se i sumar

Article aparegut el 22 de juny a cugat.cat

Són dies de convulsió, de canvi, de treball, de diàleg i de mobilització social.

És evident que alguna cosa es mou, hi ha una gran multitud que està en contra d’una sortida de la crisi en mans dels de sempre, que accentua les diferències socials i que vol acabar amb l’Estat del Benestar tal i com el coneixíem fins ara desde postulats neoliberals, no acceptables des d’una perspectiva europea de tradició socialdemòcrata (pel que fa a la concepció de l’estat). L’Europa Social no existeix, i primen els interessos dels poderosos. Dels Bancs, de les Agències de rating, dels inversors; dels especuladors, del capital (permeteu-me el vocabulari marxista).

La magnitud de la tragèdia es multiplica exponencialment quan els nous rics amb un creixement econòmic basat en el totxo, l’especulació creditícia dels bancs i caixes amb connivència dels Governs fa crack. Espanya i Catalunya estan en una crisi que no té una sortida fàcil. A més l’aposta i imposició a la resta d’Estats de la política econòmica europea pel laissez fer, laissez passer màxima important del liberalisme econòmic està acabant amb uns serveis bàsics i drets socials molt lluny de la mitjana europea.

Resultat: Revolta al carrer. És lògic i normal, si a més sumem un atur indecent i unes condicions laborals lamentables la gent s’ha de revoltar per nassos. I tenim la mostra en “els indignats” que han sortit al carrer perquè estan farts del sistema, de l’endogàmia institucional, del bipartidisme i de no arribar a final de mes. Es comencen a elaborar propostes concretes que haurem d’escoltar. Jo, em sento interpel·lat, i em comprometo a teixir canvis i iniciatives, i per això no entenc com alguns ens posen a tots al mateix sac. Sóm molts els que fa temps que lluitem per una altre sistema. Un de més social i just. I entenem que la nostra veu a les institucions és necessària per oposar-nos a les retallades que està duent a terme des d’una perspectiva ideològica (neoliberal), el Govern de la Generalitat; o oposant-nos a la retallada de drets socials que Zapatero ha dut a terme amb la reforma laboral o la reforma de les pensions. Els espais de resposta i alternativa, són al carrer però també a les institucions. S’ha de sumar i no restar. I el que va passar la setmana passada per quatre brètols intentant barrar el pas als diputats i diputades no sols resta, també divideix.

El diumenge, en canvi, es va demostrar que cada cop sóm més els que sortim al carrer i els que donem suport a una pol´tiica diferent. Cal responsabilitat i diàleg. Cal una altra sortida a la crisi. No s’hi val mirar a una altra banda, cal abordar el problema i les propostes. Cal deixar de banda els perjudicis. I cal respecte per aquells que des de les institucions també treballem pel bé comú. En definitiva, cal sumar i teixir aliances.

Oposició constructiva, rigorosa i radical

Malgrat els resultats negatius, ICV-EuiA continuarà treballant per la ciutadania. Alhora demanarem una reflexió a la resta de partits per la poca participació i l’increment important del vot blanc i nul. Continuarem treballant perquè més gent ens faci confiança d’aquí quatre anys. Tenim temps i espai per recórrer.

En tant que coalició ICV-EUiA hem de fer una lectura negativa dels resultats: ICV-EuiA hem perdut 879 vots (hem baixat 3 punts percentuals) i un regidor. En aquest moment estem analitzant els resultats en tant que organització per tal de continuar treballant els propers 4 anys i anar a les properes eleccions municipals amb l’objectiu de crèixer i no perdre més representativitat. De motius n’hi ha molts, però hem d’acabar de posar fil a l’agulla per aconseguir saber el que no hem fet i el que hem fet malament.

Malgrat aquest escenari, ICV-EuiA vol agrair el 2.575 vots que ens han fet confiança. Són 2.575 raons per continuar treballant per un Sant Cugat més just i solidari; treballar per un Sant Cugat que no pateixi els efectes de les retallades del President Mas i 2.575 per continuar establint complicitats amb la ciutadania i intentar eixamplar el nostre espai polític i social. És evident que alguna cosa es mou arran de les mobilitzacions del 14 i 15 de maig. És evident que alguna cosa no estem fent bé i és evident que cal canviar el sistema polític a alguna cosa més que no una elecció, un xec en blanc cada 4 anys. ICV-EUiA estarem amatents i receptius a tots aquests moviments.

ICV-EUiA continuarem en la línia que hem fet fins ara d’oposició: constructiva en els temes de ciutat, rigorosa i radical contra les retallades i les possibles temptacions de fer servir el “rodet” de CiU. Un recordatori per CiU, el resultat és incontestable, però pensin que de 55.000 persones cridades a les urnes tenen el recolzament de gairebé 15.000. Hi ha una majoria “silenciosa” (o no) que no els recolzen i aquest és el repte; governar per tothom malgrat una majoria absoluta institucional àmplia. Hi ha 40.000 electors i electores que no els han fet confiança.